La fraternitat de frares d’Arenys de Mar, féu una excursió al santuari de la Mare de Déu del Mont. Després de dues hores de cotxe, arribàrem cap al migdia i celebràrem la Missa a l’església del santuari, on tots encomanàrem a la intercessió de Maria les nostresintencions brollades espontàniament del cor. Acabàrem la celebració entonant els “Goigs”, tot cantant:

“Del Mont, Verge Maria, Reina de l’Empordà, jo al cel pujar voldria. Verge Maria, deu-me la mà!”,
de Mn.Cinto Verdaguer.

Acollits molt amablement pel capellà-custodi del Santuari, Mn Enric Sala, ens mostrà les reformes dutes a terme per adaptar l’hostatgeria als temps actuals. Fa goig de veure aquesta bella i encertada reestructuració. A l’habitació que ocupà el poeta Verdaguer, des d’on s’albira el majestuós Canigó i hi va escriure el seu formós poema, tota la colla signàrem el llibre de visites. Després sortírem a contemplar, des de les terrasses, l’ample panoràmica que des d’allí s’abasta, des del golf de Roses i l’Empordà fins a l’alterós Canigó., i cap al sud, com ajaguda als seus peus, la històrica ciutat comptal de Besalú.

A continuació tingué lloc l’àpat fratern, amb una sobretaula molt interessant on el mosse ens parlà de la història del Santuari, construït pels monjos del monestir Benedicto de Sant Llorenç de Sous, del segle XI, avui en reconstrucció. Es parlà també de l’estada dels caputxins al Santuari, com a custodis, els anys 1949-1956, quan encara no hi havia carretera i s’hi havia de pujar a peu. El 2006 s’acompleixen els cinquanta anys d’aquest fet, i caldrà celebrar-ho. Els caputxins foren els primers promotors de la restauració, que s’ha anat seguint fins al dia d’avui.

A la tarda, baixàrem cap a Besalú, arribant.hi cap al foscant. Visitàrem l’església de Sant Pere, l’únic que resta en peu de l’antic monestir Benedicto fundat pel compte-bisbe Miró, l’any 977. Seguirem amb complaença les explicacions de la guia, mentre podíem admirar l’harmonia i la bellesa d’aquest temple sobri i majestuós, amb certes singularitats que el fan únic en el món del romànic, com és el deambulatori de l’absis. Seguidament, anàrem a la celebre “Miqwà”, antics banys de purificació ritual de la comunitat jueva, situada als baixos de la sinagoga.

Tot plegat, una jornada plena de jovialitat i alegria, encara que un xic nuvolosa i amb algunes gotes de pluja, però curilla de contingut religiós i cultural, viscuda en un clima de vera i joiosa fraternitat.