L’Ajuntament de Barcelona ha concedit la Medalla d’Honor de la Ciutat als Caputxins de Sarrià “per la seva sensibilitat i el seu esperit d’acollida fraterna, que han permès desenvolupar, al llarg dels anys, les realitats culturals i polítiques del nostre país”.
L’acte tingué lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament i lliurá els guardons l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
En representació dels frares caputxins rebé la medalla el Ministre Provincial, Fra Jacint Duran.
Text del Llibretó de presentació de l’acte
Una petició del Consell de Cent de Barcelona va permetre que el 1578, i en contra de la voluntat del rei Felip II, l’orde dels caputxins s’instal·lés a la nostra ciutat. La seva primera destinació va ser Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarrià, on hi havia l’ermita de Santa Eulàlia. Allí l’orde va fundar el primer i un dels més emblemàtics convents caputxins en terres ibèriques, que va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l’Església durant la desamortització de Mendizábal.
Al cap d’uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l’antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació
Sarrià: MEDALLA D’HONOR DE LA CIUTAT DE BARCELONA
dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent l’any 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d’estudis i centre d’irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, J. Bofill i Matas, Francesc Pujols i Francesc Cambó.
El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. Tres anys més tard va començar la restauració sota la direcció de l’arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l’associació Franciscàlia, que convertí els Caputxins de Sarrià en un lloc d’acolliment d’artistes i intel·lectuals proscrits pel règim franquista. El 1966 el convent acollí una trobada d’estudiants, coneguda com la «Caputxinada», on va tenir lloc l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), el primer a la nostra ciutat. L’actuació de la policia, que va encerclar el convent durant tres dies, generà un ampli suport popular que fins i tot tingué ressò internacionalment.
Actualment, el convent de Sarrià és seu del Museu Etnogràfic Missional i de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears, entre d’altres.
